REMEMBER, REMEMBER...

T'escric al blog perquè saps que soc així... Acabo d'arribar de fer un kali i tu dorms, potser.
Aquesta tarda, al bus de camí a la feina, he pensat en tot el que he sentit avuí, en que no recordava que era sentir la il.lusió que sent un nen (amb una emoció que et recorre tot el cos i fa que no puguis evitar somriure i que vulguis correr i cridar), en la teva cara amagada i en com tot va començar entre una conversa sense importància amb la persona equivocada i una foto d'Edward Scissorhands. Vas deixar de ser un noi amb qui no havia compartit més que alguna conversa irrelevant o alguna trobada per casualitat a ser el noi que coneixia els meus somnis i pors.
Tot ha sigut una mica raro, no creus? Ara ja no ets un company més, ni la persona que entén els meus perquès, ni el noi a qui un dia jo també vaig voler abraçar; ara ets tu, simplement tu!
Ara tenin l'oportunitat de seguir coneixent-nos per dins i, ja que hem anat a contra corrent, començar a coneixen's per fora. Avuí faré servir la paraula amistat... (També diré eskerrik asko)
T'escric al blog perquè sapsem que cap dels dos no dirà res...