ON TOT COMENÇA I TOT ACABA A BARCELONA...

Per fiiiiii!!!!

Ho havia estat preparant durant molts dies i finalment s'ha pogut fer!!!

Ja vaig parlar de la meva gent del Masnou (uns fUckers que m'estimo molt!). Avuí (son les 4:13 del matí, però no puc dormir. PD: Estic parlant amb el Borja, que també escriu) he anat a sopar amb ells. El meu company de pis (Edu) va preparar els nostres papers per fer un Peanut (Perdoneu la jerga summer camp. Peanut = amic invisible) i em va tocar el Dave (perquè que sempre em toqui el mateix???). Juro que no va ser tongo!!! Jo mateixa vaig veure com l'Edu treia el paperet amb el nom del meu Peanut!!!

(M'acabo d'adonar que estic escribint en català... Ho sento pels no catalano parlants, però no son hores de possar-me a traduïr això)

Com deia, volia fer algo especial i vaig decidir que com que el 2006 és l'any mundial de les gymkhanes (per cert, oficialment s'escriu així: gymkhana), em podia currar una. No em possaré a explicar-la tota, però la idea general era fer-lo sentir i il.lusionar-se com quan jugava de nen! Crec que ho he aconseguit (jo estava al final del recorregut, així que no ho he vist, però m'han dit que s'ho ha passat molt bé :P). El que aconseguia al final del recorregut eren unes fitxes amb fotos des de que ens vam coneixer fa cosa d'un any i mig fins ara.

Pel que m'han explicat la cosa ha anat així: El Borja ha explicat al Dave que havia de fer una gymkhana per aconseguir el seu regal de Nadal i el Dave ha endevinat directament que jo era el seu Peanut (Qué en farem! La veritat és que estava clar!). Els dos han baixat fins a la Boqueria, on hi havia la Sue, per fer la primera prova. El Borja ha marxat a trobar-me al Liceu mentre el Dave solucionava una mena de mots encreuats (per cert, s'escriu EGUZKILOREA i vol dir Girasol). Mentre el Borja i jo feiem una... (no vull dir marques...) un refresc gaseos de color marró al Bosc de les Fades (quart punt de la gymkhana), el Dave feia proves per la Catedral i la Plaça Sant Jaume. Després jo he marxat al port, on el Borja, la Sue, la Sandra i la Hannah han portat el Dave amb els ulls tapats. Jo estava al final de la Rambla del Mar, mirant el MEU port (encara que alguns diguin que no és meu) i quan pensava que apareixerien tots, ha aparegut el Dave sól (ell venia corrents i els altres caminant). I fins aquí puc llegir perquè encara que m'agradi molt escriure hi ha coses que són meves :P.

Cal dir que he aconseguit el que volia (s'ho ha passat bé), però ha sigut gràcies als meus fUckers (Gràcies per implicar-vos i haver gaudit del joc!!!)

A part del tema gymkhana, ha sigut una nit molt guai. Com ja he dit, ens vam coneixer aquest any fent un campament (que per mi va ser molt especial per molts motius) i vam conectar molt bé! Però... coses de la vida, ara mateix estem una mica escampats pel món. La Mònica està a Nicaragua, el Boris i la Sue a Bélgica, la Sandra a Edinburgh, jo a Bilbao i la resta desperdigats per la geografia catalana.

Encara que aquesta nit ens han faltat la Monica, el Boris i el Thomas (because mistery?), ha sigut una nit molt maca. La relació que tenim... el grup en conjunt... no sé què és, però té algo especial! Ens entenem, ens mirem als ulls i ja està, no cal res més! Crec que tenir la sort de trobar-te gent així pel món és una de les coses més maques que et poden passar, gent que t'omple, que et fa sentir (encara que de vegades sigui tirant de Princess Pat) i de la que aprens moltes coses.

Un cop vaig llegir que les persones som la gent que ens hem anat creuant pel camí... Avuí m'agrada molt aquesta frase!